Carlos Argente: «El Puerto Sagunto i la Província de València ja han demostrat durant 60 anys que volen handbol i del bo»

Redacció | NOSTRESPORT.COM

El vicepresident de comunicació i màrqueting de l’Alser Puerto de Sagunto explica per a Nostresport Management la iniciativa del Bo PSG.

Pots explicar-nos aquesta iniciativa?

El Bo PSG és un donatiu que oferix la persona física o jurídica al BM Puerto Sagunto amb la finalitat de dotar-lo d’estabilitat econòmica per a abordar amb garanties els anys 2012 i 2013. En realitat, com que el club no és una SAD, no hi ha possibilitat que els socis es facen accionistes; per això ens agrada dir que açò és una Ampliació de Capital Emocional

[caption id="" align="alignnone" width="357" caption="Fotografia: Raquel Gaspar (Xaloc Fotogràfica)"][/caption]

Fotografia: Raquel Gaspar (Xaloc Fotogràfica)

Hi ha quatre modalitats de bo en funció de l’import: - platí 1000 €/- or 500 €/- argent 200 €/ bronze 100 €.

El club proporciona un bo físic que acredita el benefactor com a «padrí» d’aquesta campanya i li permet participar en diversos sorteigs, descomptes en el passi de soci i alguns avantatges addicionals que, en realitat, són xicotets estímuls suplementaris al gran compromís emocional que suposa aportar el teu donatiu.

A qui se li va ocórrer la idea dels bons?

La necessitat aguditza l’enginy, i en la directiva es va plantejar la necessitat de buscar noves fórmules de captació d’ingressos que tingueren el compromís del soci perquè resultara exemplificant per als qui realment poden aportar més, que són les empreses i els comerços de la nostra zona d’influència. A partir d’aquesta idea, a l’Àrea de Comunicació del club, que jo coordine, se’ns va ocórrer la idea d’encunyar els conceptes de BO PSG i d’«ampliació de capital emocional».

 Per què creus que la gent vos donarà diners?

Nosaltres, investigant el tema, vam analitzar la campanya d’ampliació de capital que en el seu moment va fer el València C. F. En aquell moment, milers de valencianistes, inclòs un servidor, que soc soci i accionista, vam aportar 600 euros per poc més que un sentiment valencianista. L’eslògan d’aquella campanya era «Quant val un sentiment?». Amb aquest raonament ens vam dir que el sentiment blanc-i-roig del nostre club d’handbol també tenia una sòlida base social i que havíem d’accentuar la sensació de pertinença i compromís d’aquestes persones. En realitat, del que podem anomenar el «tram minorista» de l’ampliació de capital emocional, 121 persones ja han fet el seu donatiu. Per a situar-nos, això és el 10% de la massa social del club, una quantitat de persones gens menyspreable, i més en els durs temps de crisi en què hem llançat la campanya.

 Quant de temps fa que esteu amb això i fins quan penseu continuar?

La campanya es va aprovar en l’Assemblea de Socis de desembre del 2011. La nostra idea és continuar-la fins a aquest estiu del 2012 com a mínim.

 Per què voleu assolir la xifra de 220000 €?

Perquè aquesta és la quantitat aproximada que li falta al nostre pressupost per a abordar amb garanties la pròxima temporada.

 Què esteu fent per a promoure les donacions?

Els nostres mitjans econòmics són limitats, però afortunadament comptem amb grans amics. Hem publicat una sèrie de vídeos en les xarxes socials de personatges rellevants del club que inciten a la donació. La sèrie es diu PERSONATGES BO PSG. A més, alguns mitjans de comunicació escrits i digitals, així com Onda Cero Sagunto, ens han cedit espais publicitaris gratuïts. I després hi ha el tradicional boca-orella i la presència constant de notes de premsa sobre el tema. A més, en la nostra web hem creat el BONÒMETRE PSG, que dona informació setmanal del resultat de la campanya.

Vos heu centrat en els socis, en la gent del poble, en empresaris o en qualsevol col·lectiu?

Hem definit dos grans públics objectiu, amb dos tipus de bons per a cadascun: els de 100 i 200 per a persones físiques i xicotets comerços, i els de 500 i 1000, orientats, a través de prescriptors públics i privats, a l’empresariat i al comerç local. Dit això, qualsevol persona o entitat és benvinguda si aposta per aquest projecte sòlid, solvent i amb un gran suport social.

 Quin és l’objectiu de recaptar aquests diners?

En l’època de crisi actual veiem molt complicat obtindre grans patrocinis d’alguna empresa. Com ens agrada dir, si no podem obtindre 200.000 euros d’una empresa, obtinguem-ne 1000 de 200 empreses. El teixit empresarial del Camp de Morvedre és prou ampli per a aconseguir que 200 empreses puguen aportar la quantitat de 1000 euros, que realment no creiem que siga desestabilitzadora per al compte de resultats d’una empresa de grandària mitjana o gran de les moltíssimes que hi ha en el nostre entorn d’influència.

Vos sentiu recolzats per l’afició i per les institucions?

Com comentava abans sobre l’afició, creiem que, amb la situació d’atur que hi ha i amb el que suposa desprendre’s de 100 euros en els temps que corren, comptar en només dos mesos de campanya amb un 10% de la massa social compromesa ens sembla un èxit enorme. De les institucions, no els demanem diners públics; els demanem que ens ajuden a convéncer els nostres empresaris que invertir en aquest club és apostar per una institució socialment responsable i recolzada per ni més ni menys que 1500 socis en una població de 60.000 habitants, que no és poca cosa. Som el club esportiu de la província de València d’un esport col·lectiu que no siga el bàsquet i el futbol amb més socis de pagament. Així mateix, creiem que aquest suport social no es correspon gens amb el suport institucional que tenim. Altres projectes molt menys recolzats socialment compten amb més fons públics que el nostre i ens sembla tremendament injust.

De qui més necessiteu ajuda?

De qualsevol persona que vulga ajudar-nos. Som un club democràtic, els directius del qual són elegits cada quatre anys per aquells 1500 ciutadans, que té 60 anys d’història i que és l’únic representant d’elit en l’handbol masculí de la Província de València. Esport que, per cert, és el tercer més practicat dels esports d’equip a València, només superat pel futbol i el bàsquet.

Quina és la situació actual del club?

Som un club sense ni un euro, però sense deutes i al corrent dels pagaments amb els nostres esportistes i proveïdors. En coneixes molts així?

Què espereu de cara al futur?

El futur del club, com sempre passa en l’esport, serà el que vulguen els seus socis i la resta d’actors del voltant, polítics i empresaris. El Puerto Sagunto i la Província de València ja han demostrat durant 60 anys que volen handbol i del bo. Toca decidir si això també ho pensen els qui poden dotar d’estabilitat econòmica aquest projecte.

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.