Comunicat del president de l’Alser BM Puerto Sagunto

ARA QUE SOM ELS ÚLTIMS

Ara que som els últims, vull recordar una reunió que hi hagué a la Pèrgola fa 13 o 14 anys. A mi em va convocar Pedro Conde perquè el meu fill jugava en el juvenil. Allí se’ns va informar que el Club desapareixia ja que havíem baixat a autonòmica, no hi havia directiva, hi havia deutes importants, no existia massa social, no teníem jugadors per a formar equip la temporada següent, ja que la majoria dels que teníem no volien continuar jugant... ¡Això sí que eren problemes i no els d’ara!

Este Club ja té més de 60 anys i en més d’una ocasió li ha tocat ressorgir de les seues cendres, i estic segur que les vegades anteriors, igual que en la que jo vaig viure, el CLUB va eixir avant pel mateix motiu: que els qui portem en el cor el CLUB DE BALONMANO PUERTO-SAGUNTO, i en este poble som tots, som capaços d’unir-nos i posar damunt de la taula el millor de nosaltres mateixos, perquè esta Institució amb la qual ens sentim identificats com amb cap altra, romanga, cresca i siga gran.

He viscut com a president els ascensos a primera nacional a Lleida, els anys de navegació difícil en eixa categoria, amb un equip totalment amateur. He viscut el desafiament que va suposar el patrocini d’ALSER, per a muntar un projecte que ens portara a la màxima categoria, i he pilotat la necessària transformació del CLUB per a aconseguir eixe objectiu.

Que hem comés errors, segur. Segur que hem comés molts errors i jo, com a president, en soc el primer responsable. Que es podien haver fet les coses d’una altra manera, per descomptat.

Però al final, amb molt de treball, el suport de tots i un poc de sort, vam pujar a ASOBAL. Després de 40 anys vam arribar a ASOBAL. Ens vam mantindre un any i ara som els últims. I cadascú pensarà que som els últims per una cosa o per una altra i que no hauríem d’estar en eixa posició si haguérem fet les coses millor, i potser fins i tot tots tenen raó.

Però jo crec que hi ha una raó principal, LA RAÓ amb majúscules, i és que els nostres ingressos respecte de la temporada passada s’han reduït en 250.000 euros. Esta caiguda d’ingressos ha fet que l’equip quedara debilitat i que siga impossible que este projecte puga continuar avant tal com estem. És impossible muntar un equip en ASOBAL amb els nostres ingressos actuals. El conveni d’ASOBAL amb l’ASSOCIACIÓ DE JUGADORS establix que només quatre jugadors de l’equip poden ser no professionals. I AIXÍ NO HI HA MANERA.

Davant d’este panorama i atesa la difícil situació econòmica, el nostre principal patrocinador, ALSER, ens diu que retirarà el seu patrocini si no som capaços de mantindre un projecte en l’elit. Si ALSER retira el seu patrocini, difícilment podríem estar en una categoria superior a l’autonòmica i les quotes dels jugadors de l’escola s’haurien de multiplicar per tres per a poder cobrir despeses, o caldria retirar els autobusos i altres servicis.

¡En fi, tot un panorama!

Però la solució és senzilla: hem d’aconseguir patrocinis per 300.000 euros addicionals als que ja tenim, de manera estable, que ens permeten continuar amb el projecte en ASOBAL, o en la PLATA, amb un equip capaç d’ascendir.

I en això estem. Ens hem adreçat als grups polítics de l’Ajuntament perquè donen suport a l’alcalde en les gestions que realitze per a obtindre nous patrocinadors, deixant ben clar que no volem subvencions municipals, cosa que no seria de rebut atesa la situació d’atur i les dificultats econòmiques que viu la nostra població. El suport dels grups ha sigut unànime, cadascun amb els seus matisos, com no podia ser d’una altra manera, però el seu suport és indiscutible.

Estem potenciant una plataforma de persones representatives del món social i empresarial que done també suport ciutadà a estes gestions, alhora que desenvolupa altres iniciatives en la mateixa direcció.

Finalment, convocaríem una Assemblea General Extraordinària de tots els socis a finals del pròxim mes d’abril.

Esta és la fulla de ruta. El CLUB necessita més que mai el suport i la unitat de tots per a aconseguir el que és absolutament imprescindible.

Ara ens l’estem jugant. No hi ha alternativa: o anem cap amunt o gaudirem d’una llarga temporada en categories inferiors, esperant que sorgisca un altre ALSER.

Tots junts, acudint al pavelló i donant suport a les iniciatives que es vagen prenent, ho podem aconseguir.

¡JO NO PENSE RENDIR-ME! I estic segur que vosaltres tampoc.

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.