Opinió: Despertem (Carlos Argente)

Fa aproximadament quinze dies, Julian Castellblanque, administrador únic d’ Alser, S.L., declarava en l’Económico que «si l’aportació d’altres patrocinadors no permet créixer al club, cal plantejar-se si l’esforç que estem fent paga la pena». L’empresari afegix que l’entitat rogiblanca té «el pressupost més baix de la categoria»,així que la condició de cuer respon al fet que «falten millors jugadors, que s’aconseguixen amb més diners. La imatge de bon pagador servix, però no és determinant, així que hem de demanar a les empreses públiques, privades i mixtes que guanyen molts diners a Sagunt, que reinvertisquen una part en la ciutat».  

 Resulta curiós observar com qualsevol notícia referent a l’àmbit esportiu del nostre club té en les nostres xarxes socials desenes de comentaris a favor i en contra. Tanmateix, la publicació de les declaracions de Julian només va meréixer els comentaris d’un parell de persones i molt significades socialment a la ciutat.

 Sincerament, crec que tant l’afició com els polítics i la resta d’empresaris d’esta ciutat creuen que l’ajuda d’una empresa com Alser, permanent des de l’any 2005 i mantinguda en una situació com la que viu l’empresa en estos moments, és una cosa semblant a un mannà etern i perenne. Res més lluny de la realitat: el patrocinador principal de qualsevol club l’hem de cuidar i li hem de donar raons diàries perquè renove el seu compromís. Res d’això ocorre en estos moments, i això que és curiós que el que Alser demana no és la seua substitució, sinó que se sumen noves empreses públiques, mixtes i privades per continuar creixent i donar-li raons per a renovar energies i suports. Ho dic hui per si de cas, encara que no continue, Julian Castellblanque s’haurà guanyat la rotonda de torn, molt més que altres que presumixen de responsabilitat social corporativa i no es deixen ni un euro en el club més important de la seua ciutat.

 Estem en una cruïlla curiosa i hem de despertar: si algú o alguns igualen l’aposta econòmica d’Alser, tindrem un equip d’Asobal o, si baixem, amb aspiracions reals de tornar ràpidament. Si no l’iguala ningú, retrocedirem catorze anys en el temps i tindrem un pressupost per a militar en Primera Nacional, i haurem d’esperar altres quaranta anys que sorgisca el successor d’Alser, el de Juanjo Bataller, el de Ramon Belenguer i els dels mil cinc-cents socis, molts dels quals estarem a la residència o davant del nou pavelló, és a dir, al cementeri.

 Serem capaços de llançar per la borda tot el que s’ha aconseguit perquè ningú s’anime a acompanyar Alser en l’aventura de continuar mirant cap amunt? Per ordre, senyors polítics, deixeu durant deu minutets els vostres debats estèrils pel que és menut i pel poder, i arrimeu el muscle en una cosa que realment sí que genera unanimitats entre els vostres votants. De tots els vostres partits els tenim dissabte rere dissabte a les graderies de l’Ovni.

Carlos Argente és vicepresident de Comunicació i Màrqueting de l’Alser BM Puerto Sagunto

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.