Sergio Berrios complix 400 partits en la lliga Asobal

L’extrem del Fertiberia Puerto Sagunto aconseguirà eixa xifra de partits en l’encontre del pròxim dissabte davant del Juanfersa Gijón després de dèsset temporades consecutives en la màxima categoria de l’handbol espanyol.

Sergio, dissabte que ve complixes 400 partits en la Lliga Asobal. Recorda’ns com va ser el primer. Casualment, el meu debut en l’Asobal va ser a València jugant amb el Saragossa, que va ser l’equip que va confiar en mi amb 18 anys per a iniciar la meua carrera esportiva en l’ASOBAL. És evident que un jugador mai oblida el dia del seu debut: va ser l’inici de la primera de les 17 temporades que porte en la divisió d’honor.

Després de jugar a Saragossa, quins han sigut els teus equips anteriors al Puerto Sagunto? Saragossa (2 temporades), Valladolid (2 temporades), València (2 temporades), Granollers (3 temporades), Arrate (4 temporades), Puerto Sagunto (4 temporades)

Has jugat competició europea amb tots ells i també has sigut internacional absolut. Quin és el teu millor record europeu? Crec que debutar amb la selecció absoluta ha sigut un dels meus millors records en la meua carrera esportiva, encara que arribar a jugar dos semifinals de la Copa EHF i alguna més de la Copa del Rei també ha sigut especial pels ambients i les experiències viscudes.

Sense comptar l’actual plantilla, qui ha sigut el teu millor company i per què? De juvenil vaig passar dos temporades jugant als Maristes de Màlaga, on vaig coincidir amb José Luis Pérez Canca, «PEPELU», i set temporades després, en un bon moment de maduresa, vaig poder compartir equip amb ell durant 3 temporades a Granollers, en les quals vam lluitar junts per coses importants. Ha sigut un dels companys més importants que he tingut; des d’ací li envie una forta abraçada.

Quin entrenador recordes amb més intensitat? Julián Ruiz

Com van ser els teus inicis en l’handbol? Bé, supose que com els de qualsevol xiquet que comença a practicar un esport en un col·legi: simplement intentava gaudir del que feia i, a poc a poc, va arribar la resta.

Ara també eres entrenador de xiquets. Què els recomanes? El discurs és clar: que gaudisquen del que fan i que no pensen més enllà; el que haja de vindre, vindrà.

Després de tants partits en l’elit, què és el millor de l’Asobal i què és el pitjor dels teus records? Està clar que a un sempre li agrada quedar tan amunt com siga possible en la competició, i els anys de les classificacions europees han sigut prou especials per les bones temporades realitzades. El pitjor, la meua lesió de genoll, encara que també és cert que et fa veure les coses d’una manera diferent; recuperar-me’n va ser un gran repte per a mi.

Una anècdota inoblidable per a tu Perdre la final del campionat del món júnior contra Rússia, en un partit que anàvem guanyant de 9 al descans. Hauríem sigut l’única selecció júnior campiona del món. En aquella selecció també hi havia un conegut del nostre equip, Victor Alvarez, a qui desitge una ràpida recuperació de la seua lesió de genoll.

Ara estàs ací, a Puerto. Quants anys t’agradaria continuar jugant? Quines són les teues metes personals? La veritat és que físicament em trobe prou bé, però en el moment que perda la il·lusió, les ganes d’entrenar i l’adrenalina que em dona la competició, ho deixaré.

Una declaració final sobre els teus 400 partits Considere que 400 partits és un nombre més que important i, la veritat, no m’agrada molt rebre reconeixements d’este tipus perquè això significa que un es fa major, però també és veritat que 400 partits i 900 gols en una lliga tan potent com l’ASOBAL és una xifra considerable.

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.