Una història bonica

Un jugador espanyol d’handbol de la Lliga Asobal acudix a veure un excompany que va militar la temporada passada en el mateix club. Este excompany juga hui a Espanya amb el seu club una eliminatòria de Recopa d’Europa, i el jugador espanyol dedica el seu temps lliure perquè va jugar dimecres, a desplaçar-se a una localitat que dista del seu lloc de residència més de 600 quilòmetres. La seua dona, santa dona, accepta que un dels pocs caps de setmana lliures es dedique a l’handbol, total, un més... Quin gran gest per un company, anar a veure’l en la seua visita a Espanya.

Però el millor encara ha d’arribar.

L’excompany, quan finalitza el partit i el seu equip cau eliminat, s’acosta a la graderia on estaven el jugador espanyol i la seua dona. L’espanyol, fixant-se en el final del partit i en com els jugadors es retiraven als vestidors, sent com un espectador que està darrere d’ell en la graderia diu: «Què collons fa eixe eslové amb una camiseta que posa -SOMOS ASOBAL-!»

Efectivament, parle de MARKO OSTIR, perdó, del SENYOR MARKO OSTIR, i d’ANGEL FERNANDEZ, perdó, del SENYOR ANGEL FERNANDEZ. Dos icones del nostre ascens, dos HOMES, que es van partir la cara per donar el millor d’ells mateixos i fer-nos arribar al cel.

Gran, Angel, per fer amics en l’handbol, que és el millor que s’extrau d’este esport, i molt, molt gran Marko Ostir, que davall de la seua camiseta de joc portava els nostres colors, el símbol del més gran que ha fet esta entitat en els últims quaranta anys. Que un jugador que només va estar una temporada amb nosaltres suara a Europa el nostre escut i el nostre lema més bonic el convertix, per a mi, en el reflex del que u aspira respecte als jugadors que ens defenen. Grans dins i fora de la pista.

Gràcies, Ángel, i gràcies, Marko, per ser encara millors fora que en el mur del 6-0 defensiu.

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.