FertiberiaDe la pista del Fornás al pavelló, d'Altos Hornos al club actual: memòria, identitat i futur per a una comunitat blanc-i-roja.
50 anys d'handbol a Puerto de Sagunto
Un recorregut visual per l'arxiu històric del club i les fotografies reals de cada etapa.
El naixement
L'handbol naix a Puerto de Sagunto dins de la vida social i esportiva d'Altos Hornos de Vizcaya. Un grup procedent del bàsquet va convertir una nova pràctica esportiva en un dels projectes més sòlids de l'handbol valencià.
La temporada 1951-52 marca l'inici, el Fornás es converteix en casa i la creació de l'Altos Hornos B en 1955 confirma l'aposta per la continuïtat i la pedrera.
L'elit
Fundador de la Divisió d'Honor i habitual en la màxima categoria, el club es guanya un lloc propi en l'handbol espanyol. El primer partit de lliga al Port es disputa el 8 de febrer de 1959 contra el Granollers.
La pista de ciment del Fornás acull una dècada de jugadors internacionals i victòries de prestigi. El subcampionat d'Espanya de 1968 queda com la gran fita esportiva de l'etapa.
La refundació
La falta d'una pista coberta posa fi a Altos Hornos, però afició, tècnics i jugadors s'organitzen perquè l'handbol no desaparega. El 23 de novembre de 1970 es decideix constituir un nou club.
En 1971 s'aproven els estatuts i els colors blanc-i-rojos. La nova entitat competeix en Primera Divisió Nacional i impulsa la construcció del Pavelló Poliesportiu Municipal.
Resistència
La crisi siderúrgica colpeja la ciutat i l'equip, però el patrocini de Caja Sagunto i una nova generació retornen el Port a Primera Divisió Nacional.
Després del descens de 1983-84, el club reacciona amb el campionat de Segona i la fase d'ascens de 1984-85, i recupera l'estabilitat competitiva.
Cinquanté aniversari
El club és fundador de la nova Divisió d'Honor B, travessa una etapa exigent i torna a alçar-se amb l'ascens de 2000. Una generació de pedrera pren el relleu.
La celebració dels cinquanta anys en 2001 reuneix veterans, documents, fotografies i equips de base en una memòria compartida que mira al futur sense perdre les arrels.
