Mor un mite de l’handbol a Puerto Sagunt, Mauro Alonso

Ahir diumenge, ens va deixar una llegenda de l’handbol a Puerto Sagunt. Mauro Alonso ho ha sigut tot en el club. Jugador de l’època fundacional, entrenador dels millors temps de l’Altos Hornos, ànima mater de la refundació del club el 1970 i entrenador del BM Puerto Sagunt en diverses èpoques. L’handbol a la nostra ciutat sempre estarà en deute amb la figura de Mauro Alonso. No es pot entendre el que som sense un home com ell, que va deixar de banda moltes hores de la seua vida personal i familiar per allò que sempre ha sigut la seua gran passió: l’handbol i el Club.

La seua última presència en la banqueta roig-i-blanca va ser el quinze de desembre de 2001, quan, com no podia ser d’una altra manera, va dirigir el combinat de veterans del club davant de la Selecció Espanyola de la categoria, amb motiu del cinquanté aniversari del club. També vam tindre el plaer de tindre’l entre nosaltres en un encontre de Lliga Asobal, on va gaudir per última vegada d’un encontre de la màxima categoria amb els roig-i-blancs.

L’any passat la ciutat li va reconéixer la trajectòria i, en la Gala de l’Esport celebrada a l’emblemàtic Teatre de Begoña, va arreplegar el Premi a la Trajectòria Esportiva de mans de l’alcalde Alfredo Castelló, en el que va ser el seu últim acte públic vinculat a l’esport.

Sens dubte, ens ha deixat un dels màxims exponents de l’handbol porteño. Els seus ensenyaments i la seua entrega durant tant de temps pel club ens deixen, als qui vam tindre el plaer de conéixer-lo, un llegat que perdurarà per sempre en els cors roig-i-blancs. L’ADN handbolístic porteño porta moltes gotes de suor, sang i llàgrimes d’este home.

Descanse en pau, Mauro Alonso Figuero.

El cos de Mauro Alonso es troba al Tanatori Camp de Morvedre, junt a la Minife, i la missa en el seu honor se celebrarà demà dimarts a les 11 del matí a la capella del tanatori.

 

 

Traducció realitzada amb intel·ligència artificial.